Lo de ser original en la nomenclatura d'indrets o institucions públiques no és pas una característica de la nostra societat. Si observem el nostre entron veurem com els noms de carrers, institucions, associacions o escoles se'ls reparteixen entre 4 personatges excessivament repetits; és més, aquests noms de tan usats com estan, perden el seu sentit i la seva raó de ser, doncs denominar quelcom amb un nom propi té com a objectiu principal poder difrenciar-lo de la resta d'elements semblants a ell.
La màxima expressió d'aquesta manca d'originalitat la trobem en el noms dels carrers i de les escoles. Heus aquí un recull dels noms més "sobats" a les escoles catalanes, segons les dades de la Generalitat:
- Pompeu Fabra: 20 escoles
- Joan Maragall: 19 escoles, inclosa l'IES Joan Maragall - Els volcans, a la comarca de la Garrotxa, un verader exemple de suma "pastelona" de tòpics.
- Jacint Verdaguer i totes les seves variant ( Mossèn cinto, Cinto o Mossen Jacint ): 18 escoles
- Pau Casals: 12 escoles
- Salvador Espriu: 10 escoles
- Miquel Martí i Pol: 9 escoles
- Joan Miró: 7 escoles
- Jaume I: 5 escoles
- Mercè Rodoreda: 5 escoles
A la resta de la península succeeix el mateix, i les escoles amb noms com Machado, Cervantes i García Lorca superen el centenar.
Entre els clàssics i els noms freds i numérics de les avingudes de Nova York, potser hi ha un terme mig, no? Per quan una escola amb un nom com ara Buenafuente, Cobi, Quim Monzó, Sonar o Josep Cuní ???
dilluns 14 d’abril de 2008
dissabte 8 de març de 2008
Demagògia de campanya IV: reflexió?
Segons la legislació vigent el dia abans d'unes eleccions és declarat jornada de reflexió per a tots els ciutadans, tot i que els que realment han de reflexionar són només alguns com ara:
a) polítics:
- tota la classe política en general per afirmar que el terrorisme no pot influir en la política i arribat el moment tots suspenen la campanya electoral davant d'un atemptat, que per altra banda ja havia pronosticat el "pitonisso" Rubalcaba...
Això si, han deixat de banda la campanya planificada, per apuntar-se a la campanya teòricament espontània del dol, molt més efectiva a nivell de vots.
- Han de reflexionar i molt en Patxi López i en Rajoy, per fotres a discutir davant del mort i enmig de la vetlla familiar; certament impresentable.
- el ministre del interior per afirmar ahir en roda de premsa que l'atemptat d'ahir va ser "vil y cobarde" una frase tant òbvia com buida de contingut; em pot dir el senyor rubalcaba quin atemptat no es pot calificar de "vil y cobarde"??? Després d'un atemptat com el d'ahir , d'un minstre de l'interior d'un país civlitzat s'espera només que engegui el dispositiu per buscar els seus resposnables, no que digui paraules buides...
- els alts càrrecs del PSOE i els PP, uns per fer càlculs de quants vots guanyaran amb l'atemptat i els altres per pensar que: posats a que hi hagi un mort si fos del PP encara esgarraparíem uns quants vots...doncs tot i que no ho diguin estan pensant en clau de guany i pèrdua de vots.
- ZP per fer demagògia en els 2n debat comparant el nombre de víctimes terroristes en el seu mandat i les del mandat d'Aznar...no diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat.
- totes les forces parlamentàries per fer veure que estan unides davant el terrorisme; es reuneixen i fan un escrit suposadament unitar-hi, però després es neguen a llegir-lo junts i tots reneguen dels altres al fer la roda de premsa.
b) periodistes:
- per poc professionals: és increible com segons quin mitjà de comunicació escoltessis l'edat de la victíma oscilava entre els 42 i els 46 anys, el seu nombre de fills entre 2 i 3 i les bales disparades entre les 3 i les 5...posats a donar detalls personals innecessaris, siguem rigorosos.
- totes les televisions per repetir una i altre vegada el reportatge enllaunat dels darrers atemptats d'ETA.
Sembla doncs que n'hi uns quants que tenen feina avui; la resta de conciutadans els que si ens podríem preguntar de mentres és perqué tenim tanta aversió a fer públic el nostre vot? Realment ens sentim avergonyits del què votem o es per tradició cultural, perqué desde petits se'ns ha inculcat implícitament o explícita que els dos grans misteris personals a preservar són el vot i el sou??
a) polítics:
- tota la classe política en general per afirmar que el terrorisme no pot influir en la política i arribat el moment tots suspenen la campanya electoral davant d'un atemptat, que per altra banda ja havia pronosticat el "pitonisso" Rubalcaba...
Això si, han deixat de banda la campanya planificada, per apuntar-se a la campanya teòricament espontània del dol, molt més efectiva a nivell de vots.
- Han de reflexionar i molt en Patxi López i en Rajoy, per fotres a discutir davant del mort i enmig de la vetlla familiar; certament impresentable.
- el ministre del interior per afirmar ahir en roda de premsa que l'atemptat d'ahir va ser "vil y cobarde" una frase tant òbvia com buida de contingut; em pot dir el senyor rubalcaba quin atemptat no es pot calificar de "vil y cobarde"??? Després d'un atemptat com el d'ahir , d'un minstre de l'interior d'un país civlitzat s'espera només que engegui el dispositiu per buscar els seus resposnables, no que digui paraules buides...
- els alts càrrecs del PSOE i els PP, uns per fer càlculs de quants vots guanyaran amb l'atemptat i els altres per pensar que: posats a que hi hagi un mort si fos del PP encara esgarraparíem uns quants vots...doncs tot i que no ho diguin estan pensant en clau de guany i pèrdua de vots.
- ZP per fer demagògia en els 2n debat comparant el nombre de víctimes terroristes en el seu mandat i les del mandat d'Aznar...no diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat.
- totes les forces parlamentàries per fer veure que estan unides davant el terrorisme; es reuneixen i fan un escrit suposadament unitar-hi, però després es neguen a llegir-lo junts i tots reneguen dels altres al fer la roda de premsa.
b) periodistes:
- per poc professionals: és increible com segons quin mitjà de comunicació escoltessis l'edat de la victíma oscilava entre els 42 i els 46 anys, el seu nombre de fills entre 2 i 3 i les bales disparades entre les 3 i les 5...posats a donar detalls personals innecessaris, siguem rigorosos.
- totes les televisions per repetir una i altre vegada el reportatge enllaunat dels darrers atemptats d'ETA.
Sembla doncs que n'hi uns quants que tenen feina avui; la resta de conciutadans els que si ens podríem preguntar de mentres és perqué tenim tanta aversió a fer públic el nostre vot? Realment ens sentim avergonyits del què votem o es per tradició cultural, perqué desde petits se'ns ha inculcat implícitament o explícita que els dos grans misteris personals a preservar són el vot i el sou??
dimecres 5 de març de 2008
Demagògia de campanya III: debat, llistes i altres
Preguntes amb o sense resposta:
1) debat???
- perqué cal moderadora d'un hipotètic debat si no intervé per res?
- perqué li diem debat si en realitat eren monòlegs intercalats en el temps? doncs en cap moment en ZP i en Rajoy van debatre cap tema; cadascú anava a la seva i tenia el discurs preparat independentment del que digués l'altre
-perqué tots els sortejos de telecinco, per "cutres " que siguin, tenen un notari i el Debat no en va tenir cap, que anés certificant dades teòricament objectives i demostrables que ambdós deixaven anar a la lleugera? Fa 3 dies que no dormo degut a no saber quina fou la primera pregunta d'en Rajoy al Govern aquesta passada legislatura.
2) llistes electorals:
Revisant les llistes electorlas del partits amb representació a la província de Barcelona he comprovat que ja no està de moda posar a les llistes electorals un candidat ( sempre en un número de la llista sense esperança de ser elegit diputat, senador, regidor o lo que sigui) d'origen magrebí; era quelcom molt ben vist, símbol de modernitat i multiculturalisme ben entès, però aquest cop ni Iniciativa s'ha enrecordat de fer-ho...
3) Altres:
- Prou ja de calçotades i altres tipus de picnics rollo dominguero com a actes de campanya!!! A veure si els caps de campanya són més originals i s'inventen un miting al razzmatazz un divendres de 1 a 4 de la matinada per enganxar un altre tipus de públic.
- Perqué CIU és incongruent per naturalesa??...les JNC es declaren independentistes, però quan els xavals es fan grans guarden l'estelada a l'armari; per acabar-ho d'adobar les joventuts de CIU reben amb crits d'independència al seu candidat al congrés, un home declaradament en contra de la independència...poster els cal un psico-analista argentí?
- Gràcies Cuní per putejar una miqueta els nostres candidats; ja era hora que algú els fes patir ni que sigui a base de fred...pel proper debat 10 graus al termostat i xinxetes a la cadira i que la teoria de la selecció natural de Darwin faci la resta...
1) debat???
- perqué cal moderadora d'un hipotètic debat si no intervé per res?
- perqué li diem debat si en realitat eren monòlegs intercalats en el temps? doncs en cap moment en ZP i en Rajoy van debatre cap tema; cadascú anava a la seva i tenia el discurs preparat independentment del que digués l'altre
-perqué tots els sortejos de telecinco, per "cutres " que siguin, tenen un notari i el Debat no en va tenir cap, que anés certificant dades teòricament objectives i demostrables que ambdós deixaven anar a la lleugera? Fa 3 dies que no dormo degut a no saber quina fou la primera pregunta d'en Rajoy al Govern aquesta passada legislatura.
2) llistes electorals:
Revisant les llistes electorlas del partits amb representació a la província de Barcelona he comprovat que ja no està de moda posar a les llistes electorals un candidat ( sempre en un número de la llista sense esperança de ser elegit diputat, senador, regidor o lo que sigui) d'origen magrebí; era quelcom molt ben vist, símbol de modernitat i multiculturalisme ben entès, però aquest cop ni Iniciativa s'ha enrecordat de fer-ho...
3) Altres:
- Prou ja de calçotades i altres tipus de picnics rollo dominguero com a actes de campanya!!! A veure si els caps de campanya són més originals i s'inventen un miting al razzmatazz un divendres de 1 a 4 de la matinada per enganxar un altre tipus de públic.
- Perqué CIU és incongruent per naturalesa??...les JNC es declaren independentistes, però quan els xavals es fan grans guarden l'estelada a l'armari; per acabar-ho d'adobar les joventuts de CIU reben amb crits d'independència al seu candidat al congrés, un home declaradament en contra de la independència...poster els cal un psico-analista argentí?
- Gràcies Cuní per putejar una miqueta els nostres candidats; ja era hora que algú els fes patir ni que sigui a base de fred...pel proper debat 10 graus al termostat i xinxetes a la cadira i que la teoria de la selecció natural de Darwin faci la resta...
dissabte 1 de març de 2008
Demagògia de campanya II: un lloc anomenat senat
Enmig de tant debat , cara a cara i altres pèrdues de temps, resulta incomprensible que ningú es faci ressò de l'enorme inquietud que tenim els ciutadans envers les candidatures del senat...al metro, fent el café del matí, al camp del Barça o a la cua del Caprabo no es parla de res més que de quina serà la teva quiniela pel senat.
I és que això del senat és un retràs democràtic de cap a peus. Començant per la papereta de votació: un full de color sèpia de 60x25 cm ple de logos, noms i espais per posar creus que ningú entén; llàstima que el paper no sigui més finet , doncs sinó seria perfecte per eixugar-se el cul i així la vida de la papeleta del senat tindira molt més sentit.
Si en endinsem en el món dels candidats respectius de cada partit entrem en la dimensió desconeguda:
- noms totalment insignificants--> els típic bons tius que ningú mai truca per fer una cervesa però que tothom coincideix a dir que són molt bones persones. És més posaria la mà al foc que més d'un candidat no existeix o no ha donat al consentiment per estar en aquella papereta.
- dinosaures polítics -- éssers humans marcats per una llarga i en genereal desastrosa carrera política a qui el partit els convida a seure a la cadira del senat, com qui envia a un avi a un asil. Cal dir que aquests senadors, han hagut de guanyar unes primàries interntes, evitant així ser defenestrats al parlament europeu, cementiri d'elefants de 2a categoria. Doncs posats a cobrar per escalfar la cadira millor al senat, que cau més aprop de casa i no cal fer l'esforç de deixar de parlar en castellà...
Veient el seu web, xapat a l'antiga i com de l'època franquista ( tot i que llavors no existis internte ) s'enten tot...jo per si de cas ja tinc decidit el meu vot al senat: el full del 60x25cm amb un nota que hi digui "senyors senadors agrairia que en les properes eleccions aquesta papereta sigui més suau i de 4 capes, doncs molts tenim el colon irritable"....
I és que això del senat és un retràs democràtic de cap a peus. Començant per la papereta de votació: un full de color sèpia de 60x25 cm ple de logos, noms i espais per posar creus que ningú entén; llàstima que el paper no sigui més finet , doncs sinó seria perfecte per eixugar-se el cul i així la vida de la papeleta del senat tindira molt més sentit.
Si en endinsem en el món dels candidats respectius de cada partit entrem en la dimensió desconeguda:
- noms totalment insignificants--> els típic bons tius que ningú mai truca per fer una cervesa però que tothom coincideix a dir que són molt bones persones. És més posaria la mà al foc que més d'un candidat no existeix o no ha donat al consentiment per estar en aquella papereta.
- dinosaures polítics -- éssers humans marcats per una llarga i en genereal desastrosa carrera política a qui el partit els convida a seure a la cadira del senat, com qui envia a un avi a un asil. Cal dir que aquests senadors, han hagut de guanyar unes primàries interntes, evitant així ser defenestrats al parlament europeu, cementiri d'elefants de 2a categoria. Doncs posats a cobrar per escalfar la cadira millor al senat, que cau més aprop de casa i no cal fer l'esforç de deixar de parlar en castellà...
Veient el seu web, xapat a l'antiga i com de l'època franquista ( tot i que llavors no existis internte ) s'enten tot...jo per si de cas ja tinc decidit el meu vot al senat: el full del 60x25cm amb un nota que hi digui "senyors senadors agrairia que en les properes eleccions aquesta papereta sigui més suau i de 4 capes, doncs molts tenim el colon irritable"....
dimarts 26 de febrer de 2008
Demagògia de campanya I: els primers dies
Els primers dies de campanya ens han deixat algunes perles interessants tan en positiu com en negatiu:
a) espots:
- tots i ser estils molt diferents, crec que els espots televisius d'Esquerra i Iniciativa donen un toc diferent a la campanya: el primer per directe i el segon per imaginatiu.
-"Si tu no hi vas, ells tornen" --> és penós que els socialitses després de governar 4 anys, tinguin com a argument principal per votar-los la por al possible retorn d'Acebes i Zaplana...sembla com si el 11-M hagués passat fa 2 mesos i no fa 4 anys.
b) malalts i embarassats:
- estic fart de veure el menjador hortera del Duran i Lleida ja sigui fent una telemíting o una entrevista amb universitàries ( que guai i modern que queda això )...per si això fos poc en cada entrevista que li fan deixa anar la frase demagògica per fer pena de "ara intento explicar que la paraula càncer no equival a la mort"."
- la Chacón cada cop cau pitjor i no és només una apreciació personal, doncs la darrera enquesta del centre d'estudis d'opinió de la Generalitat així ho reflexa...Que el seu principal ganxo com a candidata sigui "tenir bombo" fa cagar; pronostico un desmai en prime-time televisiu durant el darrer miting de campanya, en cas que les enquestes internes del PSC no els siguin del tot favorables...
c) somiatruites:
- Joan Herrera afirma que no descarta ser ministre --> està buscant l'Herrera amb aquesta declaració la complicitat i "camaraderia" dels votants fumadors de cannabis? Si és així crec que va tard i a mig gas, doncs el minsitre Sòria l'avança per l'esquerra baixant l'IVA del condons i comprometent-se a erradicar l'alcohol de garrafa ( que tremolin els amos del "Plata" )
- Seguint amb el tema dels estupefaents, cada cop es confirma més que la Dolors Nadal del Partit Pooopular està la majoria d'hores del dia sota l'efecte d'algun tipus de droga dura, doncs sinó és inxeplicable la mirada perduda "rollo peli de por" que fa tan als cartells electorals com en qualsevol miting...
a) espots:
- tots i ser estils molt diferents, crec que els espots televisius d'Esquerra i Iniciativa donen un toc diferent a la campanya: el primer per directe i el segon per imaginatiu.
-"Si tu no hi vas, ells tornen" --> és penós que els socialitses després de governar 4 anys, tinguin com a argument principal per votar-los la por al possible retorn d'Acebes i Zaplana...sembla com si el 11-M hagués passat fa 2 mesos i no fa 4 anys.
b) malalts i embarassats:
- estic fart de veure el menjador hortera del Duran i Lleida ja sigui fent una telemíting o una entrevista amb universitàries ( que guai i modern que queda això )...per si això fos poc en cada entrevista que li fan deixa anar la frase demagògica per fer pena de "ara intento explicar que la paraula càncer no equival a la mort"."
- la Chacón cada cop cau pitjor i no és només una apreciació personal, doncs la darrera enquesta del centre d'estudis d'opinió de la Generalitat així ho reflexa...Que el seu principal ganxo com a candidata sigui "tenir bombo" fa cagar; pronostico un desmai en prime-time televisiu durant el darrer miting de campanya, en cas que les enquestes internes del PSC no els siguin del tot favorables...
c) somiatruites:
- Joan Herrera afirma que no descarta ser ministre --> està buscant l'Herrera amb aquesta declaració la complicitat i "camaraderia" dels votants fumadors de cannabis? Si és així crec que va tard i a mig gas, doncs el minsitre Sòria l'avança per l'esquerra baixant l'IVA del condons i comprometent-se a erradicar l'alcohol de garrafa ( que tremolin els amos del "Plata" )
- Seguint amb el tema dels estupefaents, cada cop es confirma més que la Dolors Nadal del Partit Pooopular està la majoria d'hores del dia sota l'efecte d'algun tipus de droga dura, doncs sinó és inxeplicable la mirada perduda "rollo peli de por" que fa tan als cartells electorals com en qualsevol miting...
divendres 22 de febrer de 2008
Kosovo i Catalunya
Estic fart de sentir frases de l'estil: " el cas de Kosvo-Sèrbia no es pot comparar per res del món amb el cas catalunya-Espanya", mentida! De tots és sabut que una cosa òbvia no cal remarcar-la cada 5 minuts i és per això que aquells qui pronuncien aquesta frase es desacrediten a ells mateixos. Jo mai he tingut que explicar a cap ésser humà de més de 6 anys la diferència entre una moto i un cotxe, doncs és veu a simple vista; tampoc he vist cap tractat demostrant que la grafia xinesa i la nostra són diferents...
Certament tot i que les realitat socials de Kosovo pugui ser diferent a la nostra ( doncs realment el 99% de la gent que escriu sobre el tema no en té ni puta idea de la societat kosovar), en temes dret a l'autodeterminació som cosins-germans.
Aclarir també al sr. Moratinos i companyia que una declaració d'Independència que impliqui necessàriament el consentiment del país del cual t'independitzes, ja no és una declaració d'independència pròpiament dita, doncs has hagut de dependre d'una altra part per poder-te declarar independent; vaja és el que a batxillerat el professor de filosofia en deia lògica...
Mentres a Espanya la majoria segueixi tenint una cultura democràtica de pa sucat amb oli, aquest país de pandereta segurirà anant al ritme de grècia, eslovàquia o vietnam...
Certament tot i que les realitat socials de Kosovo pugui ser diferent a la nostra ( doncs realment el 99% de la gent que escriu sobre el tema no en té ni puta idea de la societat kosovar), en temes dret a l'autodeterminació som cosins-germans.
Aclarir també al sr. Moratinos i companyia que una declaració d'Independència que impliqui necessàriament el consentiment del país del cual t'independitzes, ja no és una declaració d'independència pròpiament dita, doncs has hagut de dependre d'una altra part per poder-te declarar independent; vaja és el que a batxillerat el professor de filosofia en deia lògica...
Mentres a Espanya la majoria segueixi tenint una cultura democràtica de pa sucat amb oli, aquest país de pandereta segurirà anant al ritme de grècia, eslovàquia o vietnam...
diumenge 17 de febrer de 2008
Dubtes de pre-campanya I
- Farà servir en Mariano Rajoy immigrants ilegals per plantar els 500 milions d'arbres que ha promès?? Seran arbres de fulla caduca o perenne?
- Qui està més content políticament parlant de la malaltia d'en Duran i Lleida: l'Artur Mas o la cap de campanya de CIU que inesperadament s'ha trobat amb un factor que els farà guanyar vots? Deixem lo políticament correcte de banda i reconeguem que en aquests país estar malalt o patir atemptats dóna vots; i sinó mireu els candidats al concurs català de l'any.
- Perquè a hores d'ara encara hi ha mitjans que es creuen que les paraules d'en ZP amb en Gabilondo un cop acabada l'entrevista i suposadament off the record, no formen part de l'estratègia del llop amb pell de bambi?
- Serà Montilla la segona víctima d'un pacte ZP-Mas? acabarà el de Iznájar formant part del partit europeu de Maragall?
- Avui Kosovo es proclamarà estat Independtent amb el consentiment del Estats Units i la Unió Europea; d'entre el països europeus l'únic gran país que es mostra en contra de la independència és Espanya. Això vol dir que la democràcia espanyola és immadura? o potser es veuen a venir el que pot passar a la península en uns anys? o ambdues coses?
Apa ja està dit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
